Rèpliques

KYLIAN FERNANDEZ CHAMOSA_3R C COL·LEGI MARE JANER

Isabel, no em pensava que algun dia em fessis passar pel que estic passant.  De debò és divertit el meu germà? Has baixat del vagó i has abandonat la nostra relació.  Has canviat el llibre original per una còpia, però recorda que la còpia tindrà el mateix final que l’original. A l’inici, quan ens vam conèixer, pensava que necessitaves un príncep que t’ajudés en els obstacles. Però amb el temps m’he adonat que no tothom sap apreciar la generositat. Hi ha qui se n’aprofita massa. Com tu. He acabat per acceptar que l’amor és com 60 còpies d’un llibre, iguals i avorrides. Has anat deixant la porta oberta, però ja l’he tancada jo. Adeu.

Desconeguts amb records

MARIA PUY ALTERATS_3r C COL·LEGI MARE JANER

Tot estava bé, eren la parella perfecta. Tothom volia ser ells dos fins que un dia tot va canviar. Res era el mateix, ells tampoc. La relació s’havia acabat. El trencament els va fer desconeguts. A poc a poc es va crear mala maror i el que es pensaven que no podien trencar més, ho van acabar destrossant. Va passar molt temps des d’aquell 19 d’abril, però cap dels dos se n’havia oblidat i tampoc s’havien deixat d’estimar. Ara les nits eren llargues recordant-ho tot, però ells dos no ho sabien. Cap d’ells va perdre l’orgull i van continuar la seva vida com si mai hagués passat res. El temps no perdona i ara ja havien fet tard.  

1
1

Arteim

MARC RIUS LÓPEZ_3r C EA 2a ENSENYANÇA STA. COLOMA

A la Unió Soviètica hi havia un nen que es deia Arteim. Com qualsevol nen en aquella època, tenia una casa a Stalingrad amb un gran os de mascota. Van anar passant els anys i Arteim en va tenir 18. Llavors, va haver de servir a l’exèrcit soviètic fins als 26 anys, ja que en aquella època era obligatori servir a l’exèrcit. Així que va passar quatre anys a l’exèrcit i justament va començar la Segona Guerra Mundial, amb la qual cosa va haver d’anar a la guerra per defensar el seu país. A l’acabar la guerra, per sort Arteim encara era viu. Un cop va tornar a casa, es va adonar que ja no volia seguir vivint a la Unió Soviètica, on la població passava per una gran crisi econòmica, sense oblidar que també hi havia una dictadura… Per això, Arteim se’n va cansar i va marxar cap a Europa.

Temps?

ÀLEX MAS MIALDEA_3r C EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Potser el rellotge em vol fer una broma? Perquè quan sona al matí són les 7.30 h, em giro tan sols un moment i ja ha passat gairebé mitja hora. Jo crec que el Temps vol jugar amb nosaltres. També se’n riu quan arribem tard a la feina o a l’escola. Crec que és el seu passatemps o el seu passahumans, ja que és el temps i no crec que el temps pugui passar el temps, o sí? No és cap cosa física però sempre està al nostre costat, no podem viure sense el temps. Sempre que ens divertim sembla que aquest temps sigui més ràpid. En canvi, quan el que fem és avorrit, aquest mateix Temps passa de manera molt més lenta. Maleït el Temps i les seves bromes.

1
1

L’últim alè

MAEL MENDOZA GONZÁLEZ_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX

A la mà una pistola, el canó de l’arma apuntant a la meva gola, el meu dit al gallet i una idea clara: suïcidar-me. Estava fart de la vida i estava convençut d’allò que volia fer, aquella era la millor opció. El treball m’anava fatal, portava ja 9 anys a l’empresa i no m’havien ascendit, sempre al mateix lloc! La meva dona estava morta. El meu fill me l’havien tret per culpa del meu alcoholisme i ara l’estava criant una altra família. Si em suïcidava ningú ploraria la meva mort. Vaig prémer el gallet i eh? On estava? Em trobava estirat en un llit que semblava d’hospital i de cop la vaig veure… ella era…

2
1

La bella tardor

BERNARDO MAGALHAES_3ème LYCÉE COMTE DE FOIX

L’estiu havia acabat i la tardor començava, vaig acompanyar els meus avis per les belles i imponents muntanyes de colors representant l’essència de la vida. Mentre passejava trepitjant les fulles mortes, els meus avis collien els bolets sortits recentment d’aquell humit terreny. Cap al migdia tornàvem cap a casa quan de sobte vam veure un ramat d’isards gaudint també de la tardor, estaven degustant uns bons bolets. En arribar a casa els meus avis es van dirigir a la cuina i van començar a cuinar un deliciós estofat de vedella amb aquells bolets tan bons que havíem collit. A l’arribar la mare i el pare vam gaudir d’aquell menjar en família. 

La mort eterna

ARAN JORGE BOADA_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Encara recordo aquell ocell que vaig veure abans de l’últim segon. Aquell últim xiulet de l’explosió que em va portar a aquest món ple de rellotges i animalons, del qual van entrant i sortint robots. Porto tres llunes intentant sortir d’aquesta boja dimensió a la qual anomenen el principi de la fi. La mort eterna.  

1
1

Inici de temporada d’esquí

CLÀUDIA CLAVERA TORCUATO_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

És el primer cap de setmana de la temporada d’esquí, t’aixeques amb moltes ganes d’esquiar i gaudir. Et prepares i puges a l’estació, fas la primera baixada, gaudint-la. Puges al telecadira, en baixar et poses la corda dels bastons, esquies fent corbes petites i clavant pals. Et sents fantàsticament perquè saps que se’t dona de meravella. Et passes tot el matí esquiant, pista rere pista, sense parar. De cop i volta veus pedretes de gel, no pots evitar relliscar i caus a terra rodolant. Et fa mal tot el cos, no sents res i ho veus tot negre. Per sort uns esquiadors s’aturen al teu costat i truquen als pisters amb el seu mòbil, perquè t’ajudin.

Una mirada

TEO JEREZ ÁLVAREZ-PLATA_3r A EA 2a ENSENYANÇA D’ORDINO

Assegut al sofà mirant a la tele un documental d’animals realment curiós sobre les panteres salvatges, em semblen extravagants aquestes mirades desafiants que tenen. A mesura que hi ha morts i sang em comença a agradar menys, fins a arribar al punt en què la millor decisió és anar a dormir. Després de rentar-me les dents i posar-me al llit vaig començar a sentir sorolls estranys, aguts i llargs. Va arribar la por. El soroll augmentava i augmentava. Era fosc. De sobte el silenci predominava, un cascavell va sonar i uns ulls petits, verds i desafiants em van intercanviar la mirada, i fugaços, a gran velocitat es van abocar sobre mi.

4
0

Un vell retrobament

QUIO ÁLVAREZ CARRASCO_3r A EA 2a ENSENYANÇA D’ORDINO

Els somnis són increïbles, no s’entenen però em fascinen. Es pot somiar qualsevol cosa i quan et despertes ja no et recordes de res. Aquesta nit he somiat que em visitava un vell amic, una visita que m’ha encantat, ja que ell va sortir de la meva vida quan va haver-hi l’atemptat; quan va passar tot es van sentir dos trets i jo em vaig desmaiar. Vaig estar parlant amb ell tota la nit. El darrer, l’últim que vam parlar va ser el cas de l’atemptat. Més tard em va dir que ho sentia, però que se n’havia d’anar. Al matí, quan em vaig despertar, em vaig mirar al mirall i em vaig adonar d’una cosa: la sang ja estava completament seca.

De què estic feta jo?

LILU BORRA_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan es va acabar tot allò que gaudia? Estic trista un altre cop, però no li diguis a ella. No està feta per això, de què estic feta, jo? Em veia tan viva i resulta que no soc real. No sé com em sento però ho vull intentar. No sé com em sento però algun dia ho sabré. Em sembla que m’he oblidat de ser feliç. Solia flotar, però ara només caic, solia saber com em sentia, però ara no estic segura de res. De què estic feta, jo? No sé com em sento però ho vull intentar, no sé com em sento, però algun dia ho sabré. Aquella cosa que no soc, però aquella cosa que puc ser també. Aquella cosa que espero saber algun dia. De què estic feta, jo?

Un dia de lladre amb “bona sort”

ION LÓPEZ RUBIO_3ème F  LYCÉE COMTE DE FOIX

El lladre va penetrar a la cambra cuirassada utilitzant explosius. Tot seguit, va omplir sacs amb els bitllets de més valor i les joies més precioses. Es va dirigir cap a la sortida del banc, però amb la detonació, el tancament automàtic de les portes d’evacuació havia estat activat, la qual cosa en aparença, li impedia sortir del banc. Com un llampec, acostumat a la improvisació del darrer moment, va decidir fugir pels conductes de la ventilació, que semblaven tenir les dimensions suficients per no quedar atrapat. Una vegada fora, amb la precipitació, va ensopegar i el sac amb el botí va caure en una claveguera, d’on m

0
1

El rellotge

JOSÉ MANUEL GONZÁLEZ SERAPICOS_3r B 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Fa temps, durant la Segona Guerra Mundial, un nen i el seu pare estaven asseguts descansant després d’haver caminat una estona. El nen molt encuriosit es va apropar a una torre que tenia un rellotge gegant. –Mira papa!– va dir el nen. –Però està trencat. Es va produir una estona de silenci. –Papa, el temps s’ha parat?– va trencar el silenci el nen. –Perdó? –El temps es para quan el rellotge es trenca?– va preguntar el nen amoïnat. –No fill. Continua, com tot. Per què?– va dir el pare intentant endevinar. –Perquè hi ha uns soldats allà a punt de disparar-nos– va dir trist.  Les pistoles van sonar i tots dos van articular un crit ofegat.

0
1

La carta

JOEL MIRANDA CANALDA_3r B EA 2A ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Un dia com qualsevol, la Laia se’n va anar al mercat. Al mercat es va sentir intrigada per una petita llibreria antiga. Va decidir entrar-hi i va veure un llibre peculiar, li va semblar interessant i el va obrir. Del llibre va caure una carta antiga, ella la va agafar i se la va emportar cap a casa. En arribar a casa, la va obrir i se la va llegir. Parlava d’una noia, l’autor de la qual era un avi que admirava la seva neta. La Laia li va preguntar a sa mare com es deia el seu avi, ja que el cognom de la carta corresponia amb el seu segon. La mare es va sorprendre en sentir el nom. Era l’avi de la Laia que s’hav

Moment equivocat

MARIA DALMAU GONZÁLEZ_3r B COL·LEGE MARE JANER

Estimada Jasmin,  avui sé que estic fent el correcte. Estàs iniciant una nova etapa i jo no en formo part. Es necessiten anys per agafar confiança en algú, i només uns escassos segons per destruir-la. La vida sempre ens acaba ensenyant que, a vegades, la persona correcta arriba en el moment equivocat. Estic segura que amb tu no va ser diferent. La veritat és que no me’n penedeixo d’haver-te conegut. Sempre m’has fet molt feliç, però ara quedarà tot com un bon record. La tristesa m’està envaint cada cop més en saber que he perdut la persona que més estimava. Sincerament, vaig ser massa bona amb una persona que no em mereixia.

Tram final

ORIOL PORTA MOLINÉ_3r B COL·LEGI MARE JANER

Hi penso cada dia, és allò que menys m’agrada d’aquesta vida. Cada cop que miro el rellotge és com tornar a la infància i continuar jugant a tocar i parar. Cada dia vaig notant com s’apropa el dia de dir adeu a tota la família i espero que tardi a atrapar-me. De moment, estan fent el possible per aguantar-me, però sé que algun dia això s’acabarà i el meu cor no el podran reanimar. Veig com tots estan desesperats, és com si tot ja estigués perdut. Fa poc semblava que tot això ho havíem superat i amb la família vaig poder acabar tot allò que faltava començar. Tanmateix, jo sé que el joc continuarà. Però no em r

No entris a qualsevol lloc

ROC ALSINA MUJAL_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Els pares del Pep li van demanar que anés a comprar. Se’n va anar amb moto i va entrar a la primera botiga que va veure. No hi havia ningú. Va agafar-ho tot i va anar a pagar, però encara no hi havia ningú. El Pep estava a punt de marxar i va fer un cop d’ull a la botiga, va veure una porta mig oberta i va decidir entrar-hi. De sobte una llumeta es va encendre i va aparèixer un home encaputxat, li va donar un cop de bastó al cap i va caure inconscient. Els pares van veure que trigava molt i de sobte van rebre una trucada d’un home demanant-los 2 milions d’euros. Van trucar a la policia. Quan va arribar li va passar el mateix.

Un viatge palpitant

CÈLIA CARAGUEL MANDICÓ_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX

Les àvies són les millors cuineres, aquell dia vaig poder confirmar-ho. Era Nadal, com cada any la família es reunia a ca l’àvia per dinar. En entrar vaig sentir una olor de galeta que em va recordar el passat. Vam començar l’àpat per una sopa de galets, la primera cullerada em va dur a un món imaginari on una cascada de sopa regalimava. Després d’uns minuts vaig tornar a terra ferma. Segon plat, pollastre amb prunes, primera queixalada, vaig arribar en un galliner on una au volava. De postres un tronc de Nadal, només veure’l vaig viatjar en un bosc impressionant. Ha sigut emocionant! Només falten les galetes i l’àpat s’haurà acabat!

2
2

L’últim sospir

JANA BALLESTÀ SAGUER_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

A l’habitació hi havia un silenci sepulcral; tothom estava callat i tenia un sentiment de tristesa. Els plors m’enfosquien la vista, una noia vestida de blanc ens va dir quelcom no gaire bo. Aquell silenci es transformà en plors plens de dolor. La soledat ve de cop, la decisió era clara: aquell va ser el seu últim sospir. No estava preparada per deixar-la marxar, tots aquells t’estimo van passar en un tancar i obrir d’ulls. Aquelles rialles i aquells plors van desaparèixer, una gran soledat s’apoderà de mi i les llàgrimes venien a mi sense parar. Perquè d’això va la vida: tot és momentani; gaudeix al màxim perquè va molt de pressa. 

Mitjons blancs

XAVIER AVELLANET DUAT_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Un home, un home al qual li agrada el senderisme protagonitza aquesta història. Un dia, un dia com qualsevol altre puja una muntanya. Nevava, nevava i els flocs de neu queien sobre la seva cara empesos per un lleuger vent. Al cel, uns voltors voltaven sobre el cadàver d’una guilla morta. El culpable, un depredador amb mitjons blancs. El temps, el temps passa i l’home arriba a l’escena del crim. L’home veu el cos mig devorat. A sobre, el criminal mira a l’home que s’adona de la seva presència. Un llop, un llop amb mitjons blancs que espanta l’home. El llop assaboreix la seva presa mentre l’últim testimoni calla, la muntanya.