Encara recordo aquell ocell que vaig veure abans de l’últim segon. Aquell últim xiulet de l’explosió que em va portar a aquest món ple de rellotges i animalons, del qual van entrant i sortint robots. Porto tres llunes intentant sortir d’aquesta boja dimensió a la qual anomenen el principi de la fi. La mort eterna.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.