Dimecres, 18 de novembre del 2026 Relat núm. 5.559 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 5.559

L’últim sospir

Jana Ballestà Saguer 3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL 22 de maig del 2024 Lectura: 1 min · 645 caràcters

A l’habitació hi havia un silenci sepulcral; tothom estava callat i tenia un sentiment de tristesa. Els plors m’enfosquien la vista, una noia vestida de blanc ens va dir quelcom no gaire bo. Aquell silenci es transformà en plors plens de dolor. La soledat ve de cop, la decisió era clara: aquell va ser el seu últim sospir. No estava preparada per deixar-la marxar, tots aquells t’estimo van passar en un tancar i obrir d’ulls. Aquelles rialles i aquells plors van desaparèixer, una gran soledat s’apoderà de mi i les llàgrimes venien a mi sense parar. Perquè d’això va la vida: tot és momentani; gaudeix al màxim perquè va molt de pressa. 

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats