Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 3.230 de 6.618
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 3.230

El racisme

Estefanie Naval 1ère Com. LYCÉE COMTE DE FOIX 11 de juny del 2019 Lectura: 1 min · 638 caràcters

Cada dia em desperto tenint por de sortir de casa i que la gent em miri per la meva diferència com ells es pensen o, més ben dit, pel color de la meva pell. Els meus pares són de l’Àfrica, del Senegal. Fa dos mesos que visc a Andorra i no sé per quina raó la gent em mira diferent, parla de mi a la meva esquena o em critica. Quan vaig a l’escola em sento inferior i acabo el dia plorant a casa. D’altra banda, també hi ha persones que m’accepten per ser com soc i ho agreixo, perquè em fan sentir millor. Gràcies a això he après que sempre hem de mirar la part positiva de les coses i ser valents amb tot el que ens pot passar a la vida.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats