Dia: 18 d'abril de 2024

Xinyi Zhang_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Soc astronauta per vocació i passió, i porto amb mi la responsabilitat del somni de tota la humanitat: explorar espais més enllà del sistema solar. Ara, des de fa molta estona, he perdut tot contacte amb la nau espacial. Estic a la deriva per l’univers, sola i envoltada del no-res. L’oxigen que em manté amb vida gairebé s’ha acabat i soc conscient que s’acosta la meva fi. L’última reflexió que faig és per què els humans depenem de l’oxigen per a respirar i viure? Al meu parer, és una forma esclava de tenir-nos confinats a la terra… de no deixar-nos-en sortir lliurement. “El joc s’ha acabat! Premeu la tecla F per a sortir del joc”.

Jaime Sesmil_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

A l’albada, quan encara fa fred i el sol despunta, ja he sentit la seva escalfor. Volia mirar-lo però no ho he aconseguit fins que el meu cor ha començat a bategar. Podia notar-me les ales, començava a tenir el control del meu cos! Per fi he pogut sortir d’aquest lloc tan obscur. Quan he esquerdat la gàbia que m’empresonava, he vist la lluor del sol. Jo era preciós, ben vermell. Volia tocar-lo, aproximar-m’hi. M’hi estava atansant, però llavors, les ales m’han començat a fer mal. He seguit volant cap a la calor. No volia abandonar el meu objectiu. Aleshores, patia, em mirava i no em reconeixia. Era negre i ja sense ales, era cendra.