Acostumar-se?

Olivia Mansilla_3ème D Lycée Comte de Foix

Tots els dies el mateix, aquest sentiment que em turmenta. Cada vegada que la veig tremolo. Quan la veig vull estar més a prop seu, però el meu cos no reacciona. A vegades m’agradaria treure-la de la meva ment, però no puc i això m’espanta. M’agrada veure-la feliç, m’alegra el dia. Ja m’hi he acostumat. Aquest embolic de sentiments és el que més em fa gaudir. A poc a poc es fan més evidents els meus sentiments i tinc por que els descobreixi. I així ha estat, d’un dia a l’altre se n’ha adonat, sap què sento per ella, i, per primer cop, experimento el rebuig, i aquest no m’agrada i no m’hi acostumo, ha passat temps i encara em fa mal.

El carrer

JAUME TALÀS CARNICE_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan porto molt de temps tancat a casa arriba un moment en què em desespero i he de sortir al carrer. Normalment, surto més els caps de setmana que entre setmana i intento acabar ràpidament els deures per poder sortir. Quan per fi puc sortir a fora, em sento més lliure i puc fer el que em dona la gana. Estic amb el meu germà, els meus amics de l’escola o també d’una altra escola i ens sentim com si fos la nostra segona família. Ens quedem fins a la nit i si puc fins més tard millor… Normalment, quedem tots per la nostra parròquia, ja que coneixem quasi bé a tothom. M’agrada moltíssim estar al carrer i es pot dir que és també la meva casa.