La patata

Jhon Emerson Durant Bermúdez_3r C EA 2A Ensenyança d’Ordino

La patata, que encara és una planta i a més no és flor, no creix per dalt, creix per baix. Passats uns mesos, la patata per fi és una flor encara no pol·linitzada, però no creix per dalt, creix per baix. Arriba l’estiu, arriba la calor, les abelles necessiten flors. Per sort la patata obre la flor, i l’abella la pol·linitza en un acte d’amor. Passen els dies i la flor es marceix de mica en mica, ja que no creix per dalt, creix per baix. Finalment, la flor mor, però la collita de patates comença, un pagès arrenca les patates i les posa a la venda. Sembla que la patata arriba a un restaurant, comença a ser bullida en aigua calenta, es comença a fer tova per dins, surt de l’aigua i quan és oberta, no és com un tubèrcul normal, és morada, anomenada Ube. I acaba sent un pastís.

En blanc

Eric Casal Martínez_3r C EA 2a Ensenyança d’Ordino

Res, sempre en blanc, sense res a dir en els moments més inoportuns. Busques i busques, però no hi ha manera, trobes coses que no serveixen de cap forma. Enervat, demanes ajuda a algun company o amic, però ells estan tan perduts com tu. El temps es va esgotant a poc a poc, desesperat, intentes trobar alguna cosa fàcil, ràpida i entenedora. Mirant enrere, proves de reutilitzar alguna idea ja creada, però cap funciona. Vas com gos sense cap pensant llocs, moments, històries… mires cap a totes bandes i enlloc al mateix temps. La bombeta s’encén, de sobte la trobes, la teva meravellosa idea, estàs eufòric, ja pots redactar la teva gran pensada i que tothom la sàpiga. Finalment, no et serveix per a res, ja que el temps que tenies ha acabat i et treuen el full del davant.