La depressió m’està matant

Ainhoa Pinheiro_3ème I Lycée Comte de Foix

No puc respirar. El meu cos tremola. Els meus ulls em couen. No puc parar de plorar. Aquesta sensació desagradable al meu estómac no para de créixer. Estic asseguda al terra, sola, sense ningú que m’ajudi. No sé què fer, entro en pànic. Tinc por. A poc a poc vaig recuperant la respiració. Intento fer els meus deures però estic molt cansada. Els pares han arribat. Surto de l’habitació com si no hagués passat res. Després de sopar, torno a l’habitació. Quan els llums s’apaguen, miro tots els exàmens d’aquesta setmana. No ho puc evitar, començo a plorar. No em sortiran bé. No he dormit gens. Com sempre. Estic cansada de la vida.