Dijous, 19 de novembre del 2026 Relat núm. 4.330 de 6.616
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 4.330

1.000 ºC

Ian Moya Drici 3r F EA Segona Ensenyança d’Encamp 27 de desembre del 2021 Lectura: 1 min · 642 caràcters

Ian Moya Drici_3r F EA Segona Ensenyança d’Encamp
Vaig entrar al vestidor i els nostres cossos es van veure sense roba. L’aigua de la dutxa era gelada, però la nostra pell bullia mentre la por de ser descoberts es revifava. La meva mirada corria pels teus pectorals suats, mentre les meves pulsacions s’acceleraven sense descans. Les nostres ànimes es fusionaven. Ja només n’existia una, ni dos ni tres, una en aquest món solitari sense camí a l’esperança. Notava com els teus músculs es contracturaven sobre la meva llengua avariciosa, despietada per arribar a l’anhelat paradís. Les venes del teu coll es feien cada cop més grans i els nostres llavis no es podien separar. I de cop… s’obre.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats