Mes: gener de 2011

Marta Codó Consol_S-3B_COL·LEGI Sant Ermengol

Des del primer dia vaig conèixer les persones que em van fer riure, plorar… Vaig descobrir com una gota dintre meu em feia respirar, sentir-me bé, fer que tot aquell món que em rodejava fos amb més llum, amb més alegria. Tot allò que veia dintre els meus ulls era diferent del que havia vist fins ara. Sentia que les noves persones que havia conegut m’havien fet sentir diferent. Aquella amistat que havia conegut o que ja coneixia havia fet que em trobés a mi mateixa, dir-me com era jo realment, que no havia de pensar en el que els altres em diguessin i només pensar que jo havia d’estar bé i que els altres ho estiguessin…

Francesc González Ruiz_S-3B_COL·LEGI Sant Ermengol

L’altre dia no podia adormir-me i em vaig posar a pensar què faria sense la meva mare… Si ella no estigués al meu costat no sabria què fer en els moments més difícils, la meva vida seria una vida sense destí. La meva mare és com un GPS que m’indica el camí correcte per on he d’anar. Encara que a vegades em renyi i em cridi jo sé que ella ho fa perquè creu que el que estic fent és incorrecte, tant per a la meva educació com per a la meva salut. A vegades penso a anar-me’n i que els meus pares no sàpiguen on sóc, però després m’adono que no sabria què fer sense ells. Són les persones més importants en la meva vida…