Anna Rodrigues Verde_1r STGC_LYCÉE COMTE DE FOIX
Mai he pensat en aquell dia. Sempre passejava sol. Tothom ja s’havia creuat més de dues vegades amb mi; vagava pel poble sense direcció. No tenia on anar. He viscut la major part de la meva vida sense companyia. Ningú em va voler, tothom em va abandonar. Sempre he pensat que la meva existència no era important, però en el dia d’avui, no puc dir que m’hagi equivocat. No sentia res, però els meus ulls encara tenien visió. Paralitzat enmig del carrer, veia com la gent s’apropava cap a mi, amb llàgrimes als ulls. No sentia el meu menut cos, ni tan sols podia moure les potes. Era mort.