Dia: 3 de juny de 2011

Francisco Silva Azevedo_3r D_ESCOLA ANDORRANA D’ORDINO

Tot comença amb l’espurna d’il·lusió d’uns pares que volen tenir un fill. Passen els mesos i els amics els comencen a explicar què passarà quan en tinguin un i ells comencen a plantejar-se si la seva decisió ha estat la correcta. Però això s’ho haurien d’haver pensat abans. I comença la discussió, la pèrdua de la il·lusió, i s’acaben separant perquè després de néixer el nen ja estan farts d’aixecar-se durant la nit, canviar bolquers i fer sopetes. Han perdut la seva llibertat. Quan la criatura creix, no se li dóna l’atenció que necessita, volen que tot ho faci bé i que sigui perfecta, quan ells no ho han estat.

Andrea Mejías Rivera_3r D_ESCOLA ANDORRANA D’ORDINO

Des de ben petits els pares ens expliquen contes de fades a l’hora d’anar a dormir, contes de fantasia, on tot és perfecte. Per què? Per fer-nos somiar? I després, què? Ens estavellem en un mur de realitat. Al món, no només hi ha felicitat, també hi ha guerra i racisme que provoca por. La gent viu amb por dels altres i s’inventa excuses per matar, per fer mal a gent innocent. No hi ha cap raó que t’excusi de matar, de treure la vida a ningú. Al món no guanya sempre el bo i perd el dolent i esperem que el temps curi les ferides causades. Hem d’actuar, i ho hem de fer nosaltres, perquè si no prenem la iniciativa, qui ho farà?