Patrícia Da Costa_BP Secretariat Multilin_FORMACIÓ PROFESSIONAL
Aquell divendres vaig voler sortir de festa i ell em va convidar a ballar… En aquell moment es va parar tot. El món va deixar d’existir, l’olor del tabac es va transformar en olor de flors, la gent es va convertir en arbres, els llums artificials van passar a llum natural. Només existíem ell i jo, en un bell jardí, amb un sol brillant il·luminant-nos… Entrecreuaven mirades somiadores, càlides, penetrants. La música acabà i per acomiadar-se les seves mans delicades i tendres van acariciar la meva esquena amb passió. Moment màgic! Tot el que era present acceptat ara és passat oblidat. És ell el meu futur?