Dia: 10 de juny de 2011

Andrea Dias Alves_1r BATX_INSTITUT ESPANYOL

Tothom deia que la Marta i jo fèiem una parella molt bonica. Em vaig enamorar d’ella a primera vista: els seus ulls, el seu somriure… Vaig tornar-me boig per ella. Era la noia dels meus somnis. Però, tot va canviar a partir del dia que vam tenir l’accident en què ella es va quedar paralítica. Des d’aquell moment, mai em va tornar a parlar ni a mirar, com si jo fos invisible. Un diumenge, vam anar al cementiri per visitar el seu avi. La Marta va posar les flors sobre la tomba i, plorant, va dir: ‘T’estimaré sempre’. Tot semblava molt estrany i de sobte, em vaig adonar que a la tomba no hi havia la foto del seu avi, sinó la meva.

Allan Nepomuceno_1r BATX_INSTITUT ESPANYOL

Després de reconèixer que el llibre, que tanta fama li havia donat, havia estat escrit per un tal Virgili, van venir les conseqüències. En uns dies, va ser retirat de les llibreries. Altres escriptors van pressionar perquè tornés la Medalla d’Or al mèrit en les Belles Arts. El museu de cera va retirar la seva figura i en va fer espelmes aromatitzades. El carrer que portava el seu nom va ser rebatejat amb el nom de l’alcalde. Els periodistes més famolencs, en l’afany de seguir acarnissant-se contra el famós escriptor, van descobrir una petita errada: el seu veritable nom era Ricard Marín López. Ja era massa tard per a rectificar.