Anàstasia Sirkia_4t C Segona Ensenyança_e. A. d’Encamp
Caminar descalça mentre espero trobar algun dia un somriure perdut al fons del mar. Deixar un rastre de flors quan camino pas rere pas, oblidant el temps, perdent el cap, xiuxejant al vent que tot és possible. Mirar l’horitzó i recordar, de nou, el desig d’estimar, viure i somiar. Veure com se’n va el Sol i apareix la Lluna, l’única que coneix els secrets de la Terra. Camines descalça entre les roques, seguint el pas del riu. Camines descalça i no vas enlloc però somrius mentre plores. Deien de recordar els colors dels arbres al vespre. Digues-me que el temps i la distància són conceptes sense importància.