L’avi

Alexandra Sebastián_2n Estètica_FORMACIÓ PROFESSIONAL

Encara recordo els matins que em portava a l’escola, els estius que passàvem junts, les aventures a les muntanyes, i aquella olor a pipa que desprenia la seva roba. Solia tenir molt caràcter, però a mi mai em renyava. Recordo que per a cada situació tenia un bon refrany que m’ajudava a seguir endavant i, sobretot, recordo el seu riure innocent. Tants moments compartits i ara només són esborranys per a ell… M’entristeix pensar que no recordi qui sóc, quin és el meu nom o que ni tan sols recordi la seva família… La meva infància sempre anirà de la mà del meu avi.