Mireia Cuaresma_1r DEP SASO_FORMACIÓ PROFESSIONAL
Cada vegada que em mires penso què estaràs pensant, què sents; però no tinc paraules per preguntar-te per por a perdre’t. Saps que els meus sentiments, els guardo per a mi, no sé demostrar-los fins que la ment explota i diu: parla, tu pots, ànims! Et veig connectat i penso, em parlarà?, no puc esperar molt i dic: ja està, li parlo jo. Comencem a parlar i sembla que tot és diferent ja que no et veig la cara i tot està amagat per la pantalla. Després et trobo pel carrer i no em surten les paraules i quan surten les dic amb veu molt fluixa o ja te n’has anat. Però, quan quedem al xat, tot canvia i les paraules són mirades i somriures.