Vicissitud d’un ser

Clàudia Marsal_3r A ESO COL·LEGI JANER

Una nit tranquil·la, estrany en plena ciutat. Un jove, martiritzat per alguna raó, vagava pels carrers silenciosos, submergit en profunds pensaments. Retenia una fotografia presa entre les mans. L’oprimia amb tanta força però alhora amb inseguretat, que qualsevol hauria dit que es tractava d’una relíquia vertaderament valuosa. No obstant, aquella imatge només contenia el bell rostre d’una noia de similar edat. L’enyorança i la desesperació   inundaven els ulls de l’errant, com la pluja començava a fer-ho sobre el fred asfalt de formigó. Què havia fet? Potser la culpabilitat de negar la vida a una persona innocent era massa per a ell.