Dia: 18 de desembre de 2011

Eric Torrontera Ruiz_4t B ESO INSTITUT ESPANYOL

Ara visc a Andorra, vaig venir de Madrid per buscar pau. Després del que m’havia passat, fugia amb el meu fill per començar una nova vida. Ara estic millor. Vam començar casant-nos, estimant-nos, respectant-nos, després la cosa va anar canviant i vaig començar a sentir por, odi i ràbia, fins que em va pegar. Vaig pensar que tenia la culpa de tot. Aquella tarda d’estiu al balcó on hi havia una posta de sol preciosa em va demanar perdó. Jo vaig acabar pensant que havia canviat… Acollidor, agradable i afectuós. Però tot va tornar a ser com abans: em va tornar a pegar i humiliar. Vaig decidir afrontar la realitat i fugir del meu passat.

Gisela de Carvalho_4t B ESO INSTITUT ESPANYOL

M’acabo de llevar. Però, què és això? On sóc? Miro el meu voltant i estic enmig d’una selva. Decideixo anar a fer un volt i veure on sóc realment. Caminant trobo un munt de roques que em dificulten el pas. M’he trobat mil i una espècies de plantes que mai no havia vist i crec que ni es coneixien. Mentre penso en el Nobel, algú em toca pel darrere. Ai! Una formiga gegant! Començo a cór­rer sense mirar enrere, i em refugio en un tronc. Quina sort, ha marxat. De sobte em ve al cap la fabulosa idea de pujar a una d’aquestes plantes estranyes i veure on em trobo exactament. Quan aconsegueixo arribar a dalt, puc veure casa meva. Oh, no! M’he encongit!