David Pérez Compte_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX
M’aturo en un banc, al camí del rec de l’Obac, des d’on veig tot el paisatge d’Andorra. Al primer pla de l’esplèndida vista hi ha unes branques d’arbre que van despullant-se de les fulles mortes. El cel comença a enfosquir-se i es confon amb l’altra banda de la vall. La ciutat està plena de cotxes amb els fars encesos, però no sento el seu soroll. Observant millor es pot veure com es van encenent els llums de cada casa al fons de la vall. Encara es pot distingir algun pi en un parc ple d’herba i d’enllumenat. Me’l quedo mirant com absorbit mentre somio, de cop sento una veu que em diu murmurant: “Desperta que fas tard…”