Dia: 29 de març de 2012

Mariona Juárez_3r B E. ANDORRANA SANTA COLOMA

A vegades ens queixem per mínimes coses i no ens adonem de tot el que tenim fins que no ens passa alguna cosa que ens canvia la vida totalment, suposo que això és el que li va passar a la Sònia, esquiadora de tota la vida que per una mala caiguda… ja no pot caminar… La Sònia es passava el dies a pistes i no estava ni un sol segon amb la seva família, però ells ho entenien, volien que la Sònia complís els seus somnis, suposo que després de tant temps sense veure’s, la Sònia no es sentia recolzada i a l’hora de la caiguda va jurar no tornar a passar tant temps sense ells…

Paula Sopena_3r B E. ANDORRANA SANTA COLOMA

En el moment en què vaig obrir la porta de l’habitació, em vaig quedar completament paralitzada. Ja no quedava res d’ella, la meva nineta, la meva petita princesa havia desaparegut per complet, i cada cop la sentia més lluny. Els daurats i llargs cabells ja no queien per les espatlles, la vermellor de les seves galtes era ara d’un to pàl·lid, els ulls verds ja no tenien la mateixa brillantor, sinó que ara eren com un pou buit i no desprenien cap mena de sentiment. Ja no podia parlar amb mi, però estava segura que tenia alguna cosa a dir-me. Vaig agrair el mar de cables que la rodejaven, eren l’única cosa que quedava, que la seguia mantenint amb mi.