Ariadna Aguiar_4t B secundària ESCOLA ANDORRANA ENCAMP
Cada vegada que penso en ell m’entra un formigueig, unes pessigolles per l’estómac que no es poden aturar i somric. D’una banda tinc por, por que aquestes papallones deixin de volar, que s’aturin, que es morin sense un simple sospir prop dels meus llavis. Jo crec que així viuen, gràcies als petons que imagino que em dónes, voletegen cada vegada més fort, però què passaria si tu no vols que mes les imagini? Moririen. Sé que és molt fàcil dir-ho però no vull que això acabi, no vull que aquestes papallones deixin de volar, vull seguir somrient gràcies a tu, gràcies a les teves paraules.