El dia a dia

Marc Vieitez_2n B LYCÉE COMTE DE FOIX

És un dia d’hivern. Estic a la sortida  del descens de Garmich. Tothom m’està mirant. El Bode Miller surt just dar­rere meu. Això em motiva més! I vet aquí que començo. Al principi tot em va prou bé fins que faig un interior… per sort, recupero la línia ràpidament. Arribo a la recta final, em giro per veure el meu cronòmetre, veig que vaig gua­nyant. Arriba el Bode i de cop miro el seu cronòmetre… És al·lucinant, he guanyat! Ara us explicaré la meva història. Sóc un nen de 14 anys, vaig en cadira de rodes i estic jugant al meu nou joc d’esquí per a la PS3. El meu somni, és poder ser un d’aquests personatges a la vida real.

Neu

Cindy González_2n A LYCÉE COMTE DE FOIX

Llum, vaig veure. Aire fred, vaig sentir. Fum, tabac, vaig olorar, en néixer. Sentits sol·licitats des d’aquell primer segon de la meva vida. Imaginava un món increïble però m’equivocava, era cruel. Sentia unes veus desconegudes. Un món blanc, s’omplia de negre. Van donar-me cops secs, tot va tornar-se fosc. Em vaig desmaiar. Obrí els ulls. Reixes m’envoltaven! Un món desconegut m’engabiava. Llum, encara. Sorolls, estridents. Una nova sensació m’impedia de respirar, la por. De cop una mà m’acaricià, dolça i petita, i m’agafà. Van dir “hola, Neu!” La por desaparegué deixant lloc a la felicitat. S’afegien més colors al món… vaig ser adoptat.