Dia: 5 d'abril de 2012

Adrià Archilla Ortega_4t ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Érem dos nois despreocupats. Jugàvem deixant-ho tot a la pista, sense complexos. Vivíem sense grans preocupacions, pensant només en l’avui i en el bàsquet. Ens passàvem totes les tardes, caloroses o fredes, jugant amb els amics i sense importar-nos el resultat. Els dies passaven a gran velocitat, érem els reis de la pista i res ho podia canviar. El col·legi estava en un segon pla i les tardes d’estudi encara quedaven molt lluny. Fins que un dia ens vam fer grans. Vam començar a tenir preocupacions, responsabilitats, problemes i pors. Vam començar a entrar en la vida dels adults i amb això vam perdre part de la nostra infància.

Crystel Rosa González_4t ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Les tres de la matinada, em desperto. On sóc? Qui sóc? Camino sense sentit, obscuritat, em segueix, no puc parar. Prou! Estic espantada, veig ulls mirant-me, somriures hipòcrites al meu  voltant, no puc més. Giro el meu cap i allà hi són tots, en fila, encara em miren. Veig el llum, la sortida m’espera. Alguna cosa m’agafa la mà, és freda però no la puc veure, el vent em para, no em deixa sortir, el llum s’apaga, estic desesperada. Els fluorescents comencen a encendre’s. Només sóc en un pàrquing, a la meva mà hi tinc l’extintor. Tot era massa real, semblava la societat d’avui dia, la societat que ens observa i ens vigila cada dia…