Crystel Rosa González_4t ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Les tres de la matinada, em desperto. On sóc? Qui sóc? Camino sense sentit, obscuritat, em segueix, no puc parar. Prou! Estic espantada, veig ulls mirant-me, somriures hipòcrites al meu voltant, no puc més. Giro el meu cap i allà hi són tots, en fila, encara em miren. Veig el llum, la sortida m’espera. Alguna cosa m’agafa la mà, és freda però no la puc veure, el vent em para, no em deixa sortir, el llum s’apaga, estic desesperada. Els fluorescents comencen a encendre’s. Només sóc en un pàrquing, a la meva mà hi tinc l’extintor. Tot era massa real, semblava la societat d’avui dia, la societat que ens observa i ens vigila cada dia…