Dia: 10 d'abril de 2012

Ivan García_4t SECUNDÀRIA E. ANDORRANA SANTA COLOMA

Obro els ulls i camino per l’habitació. Al meu voltant les coses són molt grans, com si m’hagués encongit. Em miro al mirall i veig un gat negre: sóc jo. Miro enrere i puc veure una persona estirada al meu llit; m’enfilo i camino fins a poder veure-li la cara: em veig estirat amb els cabells despentinats, sense samarreta i espaterrat com si estigués vivint en un malson. En efecte, quan he obert els ulls estava estirat al llit, espaterrat i sense samarreta. El meu gat rondava per l’habitació, miolant i pujant als armaris de l’habitació com ha fet sempre. Em miro les mans i em toco el cap. Tot ha estat un somni.

Tamara Dacal_4t SECUNDÀRIA E. ANDORRANA SANTA COLOMA

M’aixeco un matí. La manera de fer les coses només llevar-se ja és mecànica. Tot té el seu temps exacte. Es torna a encendre el televisor de sempre i les notícies apareixen a la pantalla. Guer­res, noves víctimes, eleccions, gent que passa gana, contaminació, efecte hivernacle, crisi… Ho sabem, sabem que cada dia hi és. Vivim ignorant el que ja sabem. Pensem que si fas veure que no ho saps, desapareix o que ja   s’arreglarà, però continua. Sembla que ens conformem amb el que simplement ens diuen, sense pensar si de veritat és així o si amaguen alguna cosa. Però no és que no vulguem saber-ne més, sinó que no ens deixen.