La fi de la vida

Leah Calafell_3r A SECUND. ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

Una nit surto amb els amics. La meva mare em diu que no begui alcohol. Vaig a la festa i acabo vomitant al lavabo de la discoteca. Torno a casa amb el cotxe. Són les sis del matí. La carretera està nevada però controlo el cotxe. Potser he begut massa. Hauria de parar per posar les cadenes. Queden set quilòmetres per arribar al Pas de la Casa. Tinc una mica de por perquè no veig cap cotxe. Segueixo conduint. La meva mare deu estar preocupada i sense dormir, esperant la meva  arribada. De cop, perdo el control del cotxe i caic per un pendent molt pronunciat. Sento fred i em costa respirar. Em surt sang de la boca i de cop ho veig tot negre.

Ha arribat el final

Gerard Buenache_3r A SECUND. ESCOLA ANDORRANA A ENCAMP

30 de març. M’aixeco, espero que el meu cosí i el meu germà es llevin. Havíem dit d’anar a la piscina. Esmorzem, preparem la motxilla… Al cap d’un quart d’hora sona el telèfon. És el meu pare i ens diu “nens, veniu cap a casa”. Un cop a casa agafem el cotxe i baixem al taller del meu germà gran. El meu pare ens diu “nens, sabeu que la vostra mare estava molt malalta, no?” “Sí, sí,” contestem. Doncs, ja no està amb nosaltres. Els germans ens abracem i plorem. Després de molts anys de patiment i d’esperança ha arribat el final, però a mi m’agradaria que això només fos un exercici de català per participar en un concurs de microrelats.