Gerard Buenache_3r A SECUND. ESCOLA ANDORRANA A ENCAMP
30 de març. M’aixeco, espero que el meu cosí i el meu germà es llevin. Havíem dit d’anar a la piscina. Esmorzem, preparem la motxilla… Al cap d’un quart d’hora sona el telèfon. És el meu pare i ens diu “nens, veniu cap a casa”. Un cop a casa agafem el cotxe i baixem al taller del meu germà gran. El meu pare ens diu “nens, sabeu que la vostra mare estava molt malalta, no?” “Sí, sí,” contestem. Doncs, ja no està amb nosaltres. Els germans ens abracem i plorem. Després de molts anys de patiment i d’esperança ha arribat el final, però a mi m’agradaria que això només fos un exercici de català per participar en un concurs de microrelats.