Joan Casado_3r B ESO COL·LEGI JANER
Era una nit fosca, en què la gelada de la nit havia deixat rastre, un mantell de neu verge cobria tot allò visible per l’home. Al matí en despertar-me, vaig obrir el finestral i un floc de neu davallà per la meva cara fins arribar als meus llavis tallats pel fred. Vaig vestir-me amb el jersei de llana, els pantalons de vellut i amb les botes de pell per aïllar-me del fred, vaig sortir per la porta del darrere i vaig emprendre un camí que passava pel bosc fins arribar a l’estable de l’avi, on m’esperava amb certa impaciència. En arribar-hi, ell em somrigué i a cau d’orella em digué: –Noi, que fas tard!