Dia: 19 d'abril de 2012

Jaume Martí_3r A SECUNDÀRIA ESCOLA ANDORRANA ORDINO

Us recordeu de mi? Sóc la Ramona, sí, homes, la simpàtica i acolorida Ramona Plàstic. Jugava sempre amb vosaltres a les hores dels patis. Però ara ja no juguem junts des del dia que vam apostar a veure qui em llançava més lluny i vaig acabar al prat de davant, amb aquella olor a fems després que les vaques hi haguessin passat. No entenc per què, encara avui, no m’heu vingut a buscar. Sempre m’havíeu preferit a mi, ja que ella deia que era massa maca per jugar amb vosaltres, pobres xicots de poble. Si encara no podeu recordar qui sóc, mireu al camp de davant del pati. Aquella pilota que veureu, sola, vella i bruta sóc jo, la pilota amb què jugàveu fa temps.

Lara Bautista_3r ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Era tot fosc. Només amb la brillantor del seus ulls ja sabia que ell era únic. El noi perfecte, i l’acabava de perdre. Aquells ulls negres com l’atzabeja, els seus cabells, rossos com el blat no eren d’aquest món. Ell pertanyia a un món on la seva bellesa no tenia lloc. Un món on tot el que coneixia no tenia sentit. Un món que era totalment desconegut per a mi i ell acabava de tornar-hi. Aquell món, fosc i trist d’on ningú mai torna, pots arribar feliç o trist depèn si marxes amb la seguretat de que algú t’ha estimat o no. I en aquell moment que fas el teu llarg viatge no saps si en algun moment has dit a algú, adéu per sempre més…