Lara Bautista_3r ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Era tot fosc. Només amb la brillantor del seus ulls ja sabia que ell era únic. El noi perfecte, i l’acabava de perdre. Aquells ulls negres com l’atzabeja, els seus cabells, rossos com el blat no eren d’aquest món. Ell pertanyia a un món on la seva bellesa no tenia lloc. Un món on tot el que coneixia no tenia sentit. Un món que era totalment desconegut per a mi i ell acabava de tornar-hi. Aquell món, fosc i trist d’on ningú mai torna, pots arribar feliç o trist depèn si marxes amb la seguretat de que algú t’ha estimat o no. I en aquell moment que fas el teu llarg viatge no saps si en algun moment has dit a algú, adéu per sempre més…