Blau i sorra

Laia Bardají_4t A ESO COL·LEGI SANT ERMENGOL

M’estiro, la sorra se’m clava a l’esquena deixant-hi profundes marques, no em molesta estic relaxada. El meu cap només està pendent del so de l’aigua provocat en xocar amb les roques o amb ella mateixa. Aixeco una mica el cap per contemplar l’escena: l’aigua s’aixeca 1m amunt, amb força descendeix tot xocant amb la cua de l’altra onada. De l’aigua surt escuma, és estrany però és física. Una d’elles em frega els peus, un calfred em recorre el cos, em sento bé. Em desvesteixo, m’apropo a elles, m’atrauen. Les frego amb les mans, elles em mullen la resta del cos. Em relaxo i em deixo endur. M’agrada aquesta sensació.

L’àlbum

Marina Fernández_4t A ESO COL·LEGI Sant Ermengol

L’agafo i l’aparto de la taula. Ja no em dol com abans, ara cada cop que l’agafo puc respirar. Abans no podia. Apago els llums mentre recordo aquell dolor, torno a despertar-lo sense voler. Dormo, sense malsons, però al despertar-me trobo el coixí humit, ple de llàgrimes. M’ha tornat a passar. Prenc un cafè, fort. Surto de casa, és encara de nit. Faig una volta per la ciutat freda. L’eco del meu dolor es troba en la inhumanitat de la gent, la seva arrogància, la seva passivitat… Torno a casa. M’enfronto cara a cara amb el monstre. Obro el llibre, i ploro altre cop. De l’àlbum cau una foto esgrogueïda…