Marina Fernández_4t A ESO COL·LEGI Sant Ermengol
L’agafo i l’aparto de la taula. Ja no em dol com abans, ara cada cop que l’agafo puc respirar. Abans no podia. Apago els llums mentre recordo aquell dolor, torno a despertar-lo sense voler. Dormo, sense malsons, però al despertar-me trobo el coixí humit, ple de llàgrimes. M’ha tornat a passar. Prenc un cafè, fort. Surto de casa, és encara de nit. Faig una volta per la ciutat freda. L’eco del meu dolor es troba en la inhumanitat de la gent, la seva arrogància, la seva passivitat… Torno a casa. M’enfronto cara a cara amb el monstre. Obro el llibre, i ploro altre cop. De l’àlbum cau una foto esgrogueïda…