Dia: 10 de maig de 2012

Luisa Lemos_3r C SECUNDÀRIA ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

Vaig veure que estava adormida. S’havia adormit mirant la seva sèrie preferida. La vaig despertar, va obrir els ulls i els va tancar lentament com les tortugues quan busquen la superfície després d’haver-se submergit durant molt de temps. La vaig tornar a despertar i em va somriure, era un somriure dolç però inquietant. Em va recordar el somriure del meu estimat. Em va entristir i vaig pensar on estaria ara. Potser s’havia transformat en alguna pedra preciosa o alguna cosa fantàstica. Llavors vaig pensar que seria una gota d’aigua brillant, petita però necessària per a la vida, tant com ho era ell per a mi. El trobo a faltar.

Daniel Areny_3r C SECUNDÀRIA ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

En una vida trobarem amistats bones, però també de dolentes. Jo n’he perdut dues i sempre me’n penediré. Va ser per una estupidesa que vaig cometre, i la sensació que em va quedar va ser molt desagradable. Per sort en vaig conèixer d’altres que m’han ajudat a superar-ho. Ja feia temps que coneixia les cinc, però després del meu error vaig conèixer les altres tres. Ara us podria assegurar que són persones meravelloses, que gràcies a elles he arribat a ser qui sóc. Quan estava tocat, vosaltres hi éreu i m’heu ajudat i m’heu donat suport quan ho he necessitat. Això va per vosaltres, les de Canillo, la Laura, la Lara i la Maria.