Luisa Lemos_3r C SECUNDÀRIA ESCOLA ANDORRANA ENCAMP
Vaig veure que estava adormida. S’havia adormit mirant la seva sèrie preferida. La vaig despertar, va obrir els ulls i els va tancar lentament com les tortugues quan busquen la superfície després d’haver-se submergit durant molt de temps. La vaig tornar a despertar i em va somriure, era un somriure dolç però inquietant. Em va recordar el somriure del meu estimat. Em va entristir i vaig pensar on estaria ara. Potser s’havia transformat en alguna pedra preciosa o alguna cosa fantàstica. Llavors vaig pensar que seria una gota d’aigua brillant, petita però necessària per a la vida, tant com ho era ell per a mi. El trobo a faltar.