Clàudia Pons_4t A ESO COL·LEGI JANER
Havíem volgut ser lliures. Endinsar-nos en el buit. Desenganxar els peus i volar. Perdre per complet la noció del temps. El vent se’ns enduia. L’oreig de l’aire ens glaçava els pulmons. Amb una estirada de braç abraçàvem el boirat blanc. La vela s’enlairava cada vegada més. Ens perdérem en la immensitat del cel estant. No importava res, només nosaltres. Tot estava en perfecta harmonia. Érem dos avions de paper sense rumb; dues ànimes imperfectes confoses en l’univers de perfecció. Eteri i immutable però efímer.