Dia: 18 de maig de 2012

NORA JAATIT AL BANYAHATI_4t C ESCOLA ANDORRANA ORDINO

Sempre he sentit gent que diu “ho sento”, però com poden sentir-ho si no ho han viscut? Saben què és perdre una persona? El que és viure sense ella el que et queda de vida? Saber que mai podràs tornar-la a veure? Veure imatges seves i sentir el buit que   t’ha deixat? Saber que t’assembles a ella, però ara quasi ningú ho sap? Arribar a casa i no trobar-la? Saber que ja no pot mimar-te? Que aquella persona que sempre et treia rialles ja no hi és? Tenir fills i que no puguin conèixer algú tan important per a tu? Que et preguntin per ella i respondre que ja no hi és? Un sentiment se sent quan l’has viscut i no quan te l’imagines.

Matias Vargas_4t C secundària ESCOLA ANDORRANA ORDINO

La suau carícia d’uns llavis tocant els teus, la bendició de Déu, et fa sentir la persona més feliç de la terra, és meravellós! Els seus ulls són brillants, la seva pupil·la sembla un forat d’incertesa enmig d’un mar blau i tan bast com l’univers, el seu cabell és llarg, tant com l’alegria que omple el teu cos en aquell moment, suau com la carícia d’una mare al seu nadó. Les cares s’apropen lentament, la seva pell és molt fina i delicada, els seus llavis besen els teus, són esponjosos, semblen un núvol de sucre, la sensació és dolça, és preciosa, simplement és una carícia divina.