Ni un pensament

Erica Mota_3r Pre Pro LYCÉE COMTE DE FOIX

Qui em diria que sempre tinc milers d’històries per explicar sobre tot el què em passa, tota la vida parlant, i ara no em ve cap pensament. Res. Per molt petit que sigui, ja m’ajudaria. Però i si em vénen pensaments i no els puc controlar? Què faria jo, els seguiria? No estaria on sóc ara, això segur. Estaria a Paris o alguna cosa per l’estil, vivint bé la vida perquè això de “je vois la vie en rose’’ em sembla una fantasia. A tots ens canvien les idees, somiar és gratis però fer els somnis realitat ja és una altra cosa ben diferent. Ni un pensament ni una paraula em vénen al cap i, si em vinguessin, tampoc els podria seguir.