Dia: 23 de maig de 2012

Zaida Borrell_3r B secundària ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

Em dic Neus, tinc quinze anys i visc als Alps. Avui marxo a esquiar amb els meus pares, cosa que em fa feliç, m’encanta esquiar! Ja som a pistes. Fa un fred terrible. Ens posem en marxa, baixem unes quantes pistes, la neu és molt bona. El cel comença a ennuvolar-se amb un toc de boira que no permet que els ulls distingeixin res a més de cinc centímetres. Baixem l’última pista. Em perdo, no veig res. No els trobo i això fa que em posi molt nerviosa. De cop i volta però, veig la meva mare amb un mocador negre a la mà. Paro, hi vaig corrents i els abraço. Aquell dia vaig aprendre que mai s’ha de perdre l’esperança.

Àlex González_3r B secundària ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

Des dels set anys estimant-la, aquella preciositat que sempre està amb un somriure a la boca. Mai vaig poder dir-li el que sentia per ella, perquè ella sempre estava sortint amb algú. Ella i jo érem molt amics i no volia que se’ns trenqués la nostra bona amistat. Un dia que ja estàvem a batxillerat, ella va venir a casa meva per mirar una pel·lícula. Vaig aprofitar per dir-li que l’estimava més que a ningú en aquest món. Ella es va quedar perplexa i em va dir que m’estimava des dels set anys. Aquesta és la nostra història d’amor, fills.