Dia: 25 de maig de 2012

Sandra Garcia_3r G LYCÉE COMTE DE FOIX

-Au, va, així ens ho passarem millor, no et farà cap mal. Pren-te-la!
I encara no se per què ho vaig fer. Hi ha moltes maneres de morir i malauradament, quan naixem no tenim elecció, és tan sols el destí qui tria. Hi ha vegades on passes d’un extrem a l’altre en un moment, però aquest mateix instant és decisiu; passes de tenir-ho tot, confiança, amor, fidelitat, triomf, amistat… a estar “mort en vida”, si se li’n pot dir així, estirat en un llit sense moure’s i veien com els qui estimes ploren al teu voltant. Aleshores, la impotència i els records em perforen el cervell mentre m’ofego en un silenci buit i aterridor.

Èric Pastor_3r G LYCÉE COMTE DE FOIX

Ja era divendres. Vaig xiular amb felicitat una vella cançó dels Beatles mentre em dirigia cap al pàrquing. Noto una vibració a la butxaca, un nou missatge, és en Pau, el meu fill: deia que se’n volia anar al cinema amb els seus amics, vaig acceptar. Una vegada al cotxe vaig reflexionar. I si li passava alguna cosa… Només té 14 anys i ja es feia fosc. Em va pujar un sentiment d’angoixa i vaig decidir anar a buscar-lo. Vaig entrar al cinema, vaig mirar per tota la sala; no els veia. Vaig esclafir un crit que va sentir mig món i al fons de la sala algú em va contestar, “papa què fas!?” Era en Pau, els seus amics es van posar a riure.