Florencia Rivero_4t B INSTITUT ESPANYOL
Em sentia trist. No tenia ganes de viure i vaig sortir a passejar. Volia mirar l’últim raig de sol que s’amagava a l’horitzó, aquell que solia acomiadar amb la mare. De sobte, un gos va aparèixer al meu costat olorant-me el peu. Em va agradar, encara que sembli estrany. Agraïa molt la seva companyia. Em vaig asseure sobre l’herba mullada i el vaig acariciar. Tenia una pell suau que em va atrapar fins a l’eternitat. Aquest ésser humil canvià la meva existència. Va ser des d’aquell moment que vaig creure en la força del destí. Un fil invisible que ens enllaça amb la funció d’alterar les nostres vides i de fer-nos feliços per sempre.