Dia: 8 de juny de 2012

Guillem Aurenche_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Corria l’aire fresc. Una petita brisa em recorria el cos, em feia sentir petits calfreds que m’arribaven fins a les puntes de les ungles de cada un dels dits. Tenia por d’obrir els ulls. Encara que no sabia per què. De cop i volta una sensació de caiguda em sacsejà tot el cos. Continuava corrent aquella brisa fresca, aquell petit fil de vent creixia paral·lel a la meva curiositat. D’on provenia? Amb valor vaig obrir els ulls i em vaig trobar en una platja, envoltat de sorra. El soroll de les onades espetegant contra la sorra mullada em tranquil·litzà. Era massa bonic per ser cert…

Laia Moliné_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Sabem que la vida és curta, que la joventut i la bellesa són efímeres, que les coses no duren per sempre. Tot això és una cosa que s’aprèn a poc a poc quan un es va fent gran. “Gran”, aquesta és la paraula que utilitzen els pares, professors, tutors… Una paraula que per a ells significa que ja podem assumir nombroses obligacions, significa que cada cop que fem alguna cosa malament ens ho poden retreure. “Ja ets gran!”, diuen. Però la veritat és que nosaltres encara som petits, tot i que vulguem semblar grans davant d’ells. En definitiva i malgrat tot, deixarem que ens renyin, i així podrem obtenir la llibertat que tenen “els grans”.