Dia: 14 de juny de 2012

Carmen Gómez_3r C ESO INSTITUT ESPANYOL
El dia en què ella va néixer va ser el més feliç de la meva vida. Era la meva primera filla i n’estava molt orgullós. La meva esposa i jo vam decidir dir-li Aurora. Era molt bonica, s’assemblava molt a la seva mare, tenia els cabells rossos i els ullets verds; no plorava gens i sempre somreia. Cada dia era una alegria. Tota aquesta felicitat va acabar en un malaurat accident. Un dia, vam decidir anar a Madrid a presentar la nena als meus pares. Quan creuàvem una via de tren fosca, va arribar un comboi embalat i ens va envestir. La meva dona va morir a l’acte; jo estic en coma i la meva nena té ferides greus. Tant debò surti endavant!

Catarina Martins_3r C ESO INSTITUT ESPANYOL

Era un dia plujós, solament s’escoltaven les gotes d’aigua contra el terra. Jo em trobava malament i era al llit. Em vaig despertar i vaig anar cap a la televisió. De sobte, vaig escoltar un soroll a la meva habitació, però vaig que pensar que segurament era el meu gat. Després d’una estona, vaig anar a la cuina a fer el dinar; aleshores vaig escoltar un altre soroll, però aquest venia de l’escriptori. Estava intrigada i també espantada. Fent el cor fort, hi vaig anar a mirar… Vaig obrir la porta amb molta cura i vaig veure un home, vaig anar corrent a trucar als meus pares, però en aquell mateix moment l’home ja havia marxat.