Dia: 15 de juny de 2012

Sheila Gonzalez_4t B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Va aparèixer del no-res; sense fer soroll, sigil·losament; a l’espera que algú s’adonés que era allí, que existia, que no era invisible. Ella es sentia molt estranya, com si estigués en un món diferent, desigual; sense saber quin camí escollir, cap a on anar… No sabia res. Es sentia confosa. Cridava, però només es sentia un ressò. Les seves paraules tornaven com si algú es burlés d’ella, però s’equivocava. Ningú no ho feia. Només eren les seves paraules que s’escampaven en un món sense res. Tenia por. Tot era tan real fins al punt que semblava que la seva vida s’hagués transportat al món dels seus propis somnis.

Andrea Sánchez_4t B COL·LEGI SANT ERMENGOL

Tot està fosc. Els nervis estan a flor de pell. Comences a repassar el text una i altra vegada i, de cop, s’obre aquella immensa tela vermella indicant que és el moment de sortir a escena. Et miren. El cor et batega amb força. Les teves mans tremolen i estan glaçades, però t’agrada aquella sensació. Et sents bé, segura, recolzada, amb més força que mai… i  respires, empasses saliva i inicies el moviment de despegar els llavis per començar a dir el text. Vols emocionar el teu públic. Vols fer sentir el que tu sents. I en  aquell moment, en aquell precís instant, quan dius la primera paraula, comences a viure!