Sheila Gonzalez_4t B COL·LEGI SANT ERMENGOL
Va aparèixer del no-res; sense fer soroll, sigil·losament; a l’espera que algú s’adonés que era allí, que existia, que no era invisible. Ella es sentia molt estranya, com si estigués en un món diferent, desigual; sense saber quin camí escollir, cap a on anar… No sabia res. Es sentia confosa. Cridava, però només es sentia un ressò. Les seves paraules tornaven com si algú es burlés d’ella, però s’equivocava. Ningú no ho feia. Només eren les seves paraules que s’escampaven en un món sense res. Tenia por. Tot era tan real fins al punt que semblava que la seva vida s’hagués transportat al món dels seus propis somnis.