Bernat Lomero_3r ESO A COL·LEGI SANT ERMENGOL
Vaig sortir de casa amb les claus, el meu telèfon mòbil i l’abric i, com cada divendres al vespre després de sopar, vaig anar a fer un tomb al parc que es trobava a dos carrers de l’edifici on vivia amb els meus pares i dues de les meves germanes (la gran ja se n’havia anat a estudiar a la universitat de Barcelona). Tret que aquell dia hi havia gent que també havia sortit a caminar, tot seguia igual: els ànecs amagats, refugiant-se d’aquella aigua que estava tan contaminada com si d’un desastre nuclear es tractés, els gronxadors trencats, el tobogan per on baixava quan era petit guixat… Tot seguia en el seu desordre natural.