Gisela Casanovas_3r B ESO COL·LEGI SANT ERMENGOL
Em disposava a obrir els meus ulls, encara no sé ben bé per què no ho podia fer. Potser era fruit de la meva por, tal vegada de la meva inseguretat… Tenia l’estranya certesa que si els obria, em trobaria alguna cosa desconcertant. El sol va deixar anar els seus rajos de llum sobre la meva pell, no sabia si aguantaria uns minuts més. Els segons passaven com si fossin hores i les hores passaven com si fossin dies… En l’últim moment, la força i els meus instints de supervivència, es van apoderar de mi. Vaig obrir els ulls, i el que vaig trobar a l’interior d’aquella habitació no va ser res. Absolutament res.