Joao Nuno Da Costa _3r E ESOINSTITUT ESPANYOL
Fa dos anys vaig tenir la millor sensació de la meva vida. Tot començà quan el nostre entrenador ens va dir al vestidor que haver arribat a aquella etapa del torneig ja era un gran premi. Quan el meu equip va sortir al camp, els vaig animar des de la meva porteria. El partit va acabar empatat 4 a 4 i tot es va decidir a la tanda de penals. Els jugadors de l’altre equip m’havien marcat tots els gols fins al cinquè; llavors, vaig mirar els ulls del jugador contrari (no sé com ni per què), sabia que el pararia, i així va passar. Vaig veure els meus companys corrent cap a mi per felicitar-me; va ser la millor sensació de la meva vida.