Oriol Martínez Sabio_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Tothom l’espera. T’agradi o no t’agradi l’hivern, encara que prefereixis l’estiu, sempre serà bonic veure’l caure. Amb la seva gràcia, la seva fluïdesa, la seva genialitat. I és que només succeeix un cop l’any, però quan arriba, marca un abans i un després. És aleshores quan la gent s’adona que ja toca treure l’anorac de l’armari, posar ben alta la calefacció i buscar el barret i la bufanda de l’any passat. Hi ha gent que l’espera tota la tardor, i que salta d’alegria en veure’l; d’altres a qui fins i tot se’ls escapa una llagrimeta, i fins i tot gent que plora de l’alegria. Sí, això és la caiguda del primer floquet de neu.