Luisa Lemos Liberato _4t C EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP
No entenc com els humans tenim por de monstres, de la foscor i no de nosaltres mateixos, que som perillosíssims. Podem literalment ferir i fer-ho profundament. Sentim odi, enveja i més sentiments dolents. Però entre nosaltres ens protegim amb senzilles paraules però importants pel seu fons: pujant a l’autobús, es van acabar els tiquets i el conductor va dir: “A la vida tot s’acaba”, així com el professor de física: “A la vida sempre hi ha alguna cosa que et frena”, parlant de la gravetat. En una visita la guia va dir: “Sempre és més interessant seguir endavant”, parlant de política. I m’agrada pensar que així ens aconsellem els humans.